La Dansa de les Neurones

Aquest post ja el tenia pensat escriure'l aquest estiu però, per ase o per bèstia, es va quedar al fons del sac dels Posts però escoltant converses d'alguns pares i mares ha tornat a aflorar a la superfície. Es tracta de la típica frase "tinc unes ganes que ja sigui el dia 10 de Gener"...com a l'estiu era "tinc unes ganes que ja sigui setembre". A veure, no sóc ingenu, i ja entenc que tenir la mainada per casa cansa. Però, vaja, la majoria de l'any veus els nens, menys el cap de setmana, quan ja surten rebentats de l'escola i una època que els pots gaudir i jugar amb ells amb totes les seves plenes forces, que son 20 dies, i quan en portes 8 o 9 ja penses en que s'acabi quan abans millor? Ja se que pot semblar un Post per fer-me el pare superguay, i de debò que no es la meva intenció, simplement em xoca molt, es com si em fessin un pessic quan sento un pare/mare dir aquestes frases. Pot ser molt divertit passar un Nadal amb la mainada, pots f

Tot i que no acostumo a parlar de futbol al blog, crec que val la pena parar-se a pensar la revolució que està fent en Pep Guardiola i els seus jugadors. Fa 100 anys que el futbol està inventat i Guardiola, gracies als jugadors que te i a la filosofia que ell ha mamat i ha millorat, ha canviat alguns paradigmes d'aquest esport. Els corners, per exemple. Fa unes setmanes vaig escoltar una retransmissió de TV3 on en "pichi" alonso " criticava " la forma de tirar la majoria dels corners del Barça, tots els acostuma ha tirar en curt per seguir fent rondos. Recordo que va fer el comentari que si els corners tirats així es coneixien com "gilicorners" els del Barça serien "Supergilicorners" o alguna cosa així. Qualsevol seguidor o entrenador, fa 1 any, li expliques que un equip, com a tàctica, treu tots els corners en curt per tornar la pilota al mig camp i et diria que només se li podria acudir a un boig, que no tenia cap sentit, que els corn

Hi ha un video a la xarxa, que ja havia inclos a un post de l'any passat, que m'agrada per aquestes dates poder recordar. Parla, en 60 segons i amb molta ironia, del PROBLEMA dels nens avui dia. Molts pares son tan reals com ho son els reis mags...o sigui, un producte de la nostra imaginació.

Tinc una teoria, força xorra, que em serveix per demostrar científicament si un adult a compartit taula, en un àpat, amb nens petits de menys de 3 anys. Aquesta teoria em serveix per veure, d'una hora lluny, i sense fer-li canviar bolquers, ni donar biberons, si aquell adult a tingut un contacte més o menys continu amb aquests petits extraterrestres que anomenen nens. Es la teoria del got. L'experiment requereix, simplement, la tècnica d'observació directa mentre l'infant està a taula dinant / sopant.... Fas parar taula a l'individu i veus que fa amb els gots dels nens....si els hi fica aigua perquè ja tinguin el got ple i sense que els nens ho hagin demanat, tens la prova inequívoca; aquell individu no ha conviscut en una taula amb cap menor de 3 anys. Direm que aquest individu es un NO.CO.TA.NE3 - No Compartit Taula nen 3 anys) Però, si es tractes d'un individu NO.CO.TA.NE3 despistat, i no fica aigua al got d'entrada, encara podem fer una ultima comprovaci

Conec casos de forces pares que utilitzen la tècnica de "evitar el conflicte" amb els seus fills. Eviten situacions que saben poden descontrolar-se, encara que els hi vingui de gust, eviten la rabieta, la frustració, la gelosia, els nervis....del nen davant d'alguna situació en concret. Tampoc vull demonitzar aquest mètode, que tots els pares em utilitzat sense excepció en molts casos. Vull fer esment en els pares que utilitzen aquest mètode per sistema o molt sovint...evidentment molts dies per molts motius no et ve de gust el conflicte i si saps com evitar-lo.... miraràs de fer-ho. Donaré algun exemple per ficar-nos en situació. Uns pares els hi ve de gust anar a les fires de la ciutat forces dies, perquè saben que es una vegada a l'any però deixen d'anar-hi perquè el seu fill sol marxant plorant perquè no es conforma amb les atraccions en les que ha pujat. Acaben anant-hi el dia/es de rigor i punt. Aquí no discuteixo si han d'anar-hi cada dia o un dia, a fi

Fa temps que escolto gent que critica la falta d'integració dels nouvinguts, vaja, dels immigrants. No es volen integrar i això causa una serie de tensions i problemes a la societat, segons ells. En aquest post no parlaré sobre si trobo bé la integració o la no integració...de fet, tampoc tinc clar si això es un problema...o potser es un problema la pobressa i la falta d'educació no pas la no integració però, com he dit, no tinc prou elaborat el tema com per parlar-ne. El que si tinc elaborat es l'esteriotip de molts dels mes fervents seguidors de l'integracionisme. Molts dels que critiquen a les persones que no es volen integrar i ho defensen d'una manera més dura tenen trets en comú. Solen ser gent que no s'integra quan conviu amb gent diferent a ell. Un exemple, alguns dels més critics, que he escoltat ultimament amb la no integració dels immigrants són castellanoparlants, que viuen fa molts anys a Catalunya i no saben o no volen parlar català i tampoc s'

Tot i que aquest blog no l'utilitzo per parlar de problemes personals...fa uns dies que tinc un problema que m'indica que la crisis que ha de venir serà de campionat, que som uns dels paisos menys preparats per superar la crisis, que culturalment estem a les antípodes del necessari per sortir ben parats de tot el que ve. Us explico. Visc a zona rústica i jo, i tots els meus veïns paguem un impost municipal força inferior al que es paga a la ciutat, em part lògic, ja que no tenim carrers asfaltats, papereres, semàfors, places de pàrquings, neteja de carrers, pintar carrers, seguretat..... Cada any he pagat l'impost que tocava. Com estem al cul del món; al cadastre, totes les dades referents a les delimitacions de les cases estaven malament. En veure-ho, vaig gestionar els canvis per que tot estigues bé, ara fa uns 3 anys. Ara fa una setmana m'ha arribat una carta on em demanen que pagui 1600 euros dels impostos dels ultims 4 anys i em tornen els rebuts del que he pagat a

Una de les coses que m'agrada de fer-me gran es poder aprendre dels meus errors, de les meves experiències personals, dels meus raonaments i també.... aprendre dels altres. Si aprens dels altres, si saps aprendre dels altres, si saps incorporar, dels altres, les coses que s'adapten a la teva personalitat, o si, amb les coses que tu has apres i la que aprens dels altres, pots construir pensaments/ raonaments/ filosofies/ valors/ coneixements nous es com si guanyessis temps a la vida, tu madures i els altres t'ajuden.... De fet, aprendre dels altres es el fil fonamental en el qual es sustenta l'evolució del coneixement humà durant l'historia, i ara amb internet, es multiplica per mil. Per aprendre dels altres s'ha de ser una mica empàtic i una mica humil.....si creus que ets una persona ja feta, total i que no es pot millorar o canviar....segurament no seràs receptiu a nous aprenentatges mostrat pels altres. I si no estàs en un estat receptiu i preparat mentalment

Em costa molt entendre la desconfiança malaltissa que regna a la nostre societat i que es un dels causants de la infelicitat que pateixen molts humans. En aquest post em referiré mes a la confiança en el mon de la parella, encara que suposo es extrapolable a molts altres sectors. Ningú confia en ningú, les parelles tenen comptes separades per si les mosques, això es meu i no teu, i si faig això i passa allò, i si m'enganya. No puc entendre una vida així , has de confiar en la gent que tu has escollit tenir al teu costat i sinó pots confiar en ells, expulsa'ls del teu costat. No puc entendre com parelles tenen comptes separats perquè així no hagin de justificar els seus "gastos" davant del l'altre...ostres! si confies en la teva parella, si realment creus que es una persona digne de compartir la vida amb tu, has de confiar en ell. Si s'ha gastat calers en una cosa es perquè creia que havia de fer-ho. I si no s'està d'acord, doncs se'n parla

Aquest post parla d'experiències que veig en moltes parelles quan es decideixen a tenir el segon fill. La primera vegada que vaig ser conscient del problema vaig pensar que era un cas aïllat però fa un parell d'anys (suposo quan el meu entorn va ampliant la família) vaig arribar a la conclusió que no era un cas aïllat, sino més aviat molt comú. Parlo del que els hi passa a moltes parelles, concretament a la part de parella de sexe masculí, quan decideixen tenir el segon fill. Moltes dones matxaquen a les seves parelles home perquè no les deixen mai soles amb els dos nens a l'hora, que es massa feina, que s'estressen, que no pot amb tot, que no pot fer res....bla, bla.. Tinc amics que jugaven a basquet amb mi que els han fet persecució psicologica els ultims mesos fins que el noi ha deixat el basquet...total, en un dels casos no venia ni els entrenos, nomès als partits,i com a màxim eren 3 hores fora de casa a la setmana i durant el periode que encara va poder jugar, est

Cada cop costa més trobar algú que sapiga alguna cosa sobre algun tema....el que sigui. On estan els bons professionals? Si anem a un gran magatzem i demanem opinió, el venedor, sap el mateix que nosaltres o una mica més o pitjor, menys que nosaltres. Algú pot pensar que es normal, i efectivament es normal que no coneguin el que venen ja que solen ser gent amb poca experiència a la botiga, amb poca formació, amb sous més aviat baixos i que no tenen pensat estar en aquella botiga gaire temps més..... Algú pot pensar, que anant a la botiga de barri, a la botiga especialitzada, això no passa.....doncs, està passant. Cada vegada a la botiga especialitzada trobem el perfil de persona sense coneixements i que quan els tingui (si es que els arriba a tenir mai) marxarà. Un exemple, buscava una pintura especial per a rajoles de cuina i wc...jo no en tinc ni idea, per tant vaig a un gran magatzem a que m'assessorin...l'unic que en puc treure es que la dita pintura existeix i m'explic

Fa temps que penso en escriure un Post sobre coneixements que, al adquirir-los em van marcar, o em van sorprendre el suficient, en el seu moment o encara ara, com per encara recordar-los. O bé altres pensaments propis que són deduïts de coneixements adquirits i que també en van marcar d'alguna manera. La veritat, la gran majoria d'aquests "impactes" del coneixement, no seria capaç d'ubicar-los en una edat concreta...no en tinc ni idea però si se que encara me'n recordo. Aquí van alguns d'ells, en ordre aleatori... La llum que ens arriba i veiem, d'algunes estrelles, va sortir de l'estrella molt abans que existissin els dinosaures a la terra (o més abans). Aquest coneixement encara el trobo fascinant. A la terra no hi ha cap persona que estigui cap per vall. Com pensava fins llavors, bàsicament perquè a la terra existeix abaix i a dalt perquè tenim un terra on trepitgem i/o una gravetat que ens xucla. A l'espai no existeix a dalt i abaix, per t

En aquest Post no parlaré si em sembla bé la prohibició, a Catalunya, de les curses de Braus, tot i que em sembla bé. (Encara que també hauríem de prohibir altres espectacles, com el corre bou, tot i que no es mati a l'animal) Ni tant sols parlaré del que penso de les diferents votacions dels polítics envers el tema. Parlaré de.... CANÀRIES . Les Illes Canàries tenen prohibides les curses de Braus des del 1991 . Algú es va queixar? Algú va dir que enviaria una petició al congres per fer-la festa nacional? Algú va dir que ho enviaria al Tribunal Constitucional ?.....ningú. Ni PP, ni ningú van aixecar prou la veu en aquell llunya 1991. Aquest es el problema, tot el que surt de Catalunya es mirat amb lupa, amb rencor , amb odi...tot està malament, tot es recriminable ....i simplement pel fet geogràfic d'on surt la proposta. Això no es democràcia real....on les lleis son acceptades de diferent forma segons els teus orígens . Com l'estatut, alguns dels punts que el PP va

Avui m'ha tornat a caure a les mans un dels millors programes, des de el meu humil punt de vista, de l'historia de la televisió. Potser exagero però parlo del programa emes per TV3, realitzat, entre d'altres, per l'Empar Moliner anomenat Herois Quotidians. No va durar gaire per antena...potser el seu humor no es el majoritari entre la població però crec que era un programa amb un humor molt àcid, molt crític amb la societat i molt semblant, salvant les diferencies a l'humor absurd dels Monthy Phyton. Per mi, una obra mestra. Em sobta que programes així puguin tenir tant poc èxit. Encara que entenc que molta gent no li faci gens de gracia aquest tipus d'humor.....potser el raro sóc jo....no se. Aquí us deixo un vídeo, agafat a l'atzar: Al 3alaCarta es poden trobar tots els episodis sencers. Aquí: http://www.tv3.cat/searcher/tvc/searchingVideos.jsp?acat=BB_HEROISQUO&catname=Herois%20quotidians

A mesura que em faig gran m'en dono compte de l'important que son alguns coneixements matemàtics que no tinc gaire integrats, degut al meu poc interes durant la meva vida formativa i sobretot ho noto per la meva feina d'informàtic on les mates son força recurrents. Llavors em pregunto, i veig clar un problema dels meus anys d'escola. Dels meus professors, concretament. Per exemple, vaig passar moltes hores calculant sinus, cosinus, tangents, hipotenuses (o sigui TRIGONOMETRIA) i realment ho feia per fer però sense veure clar quina utilitat pràctica tenia. Per a que servia? Que tenia allò que era tant important? OSTRES! Algú sap que amb trigonometria, abans de Crist, Eratostones va poder calcular el perímetre de la terra amb les ombres que generaven diferents cossos a dos punts allunyats. Sabien el tamany de la terra, amb trigonometria. Ho he descobert fa pocs anys. I també es pot calcular aprox. la distancia de la terra al sol, o de la terra a la lluna... INCREÏBLE!...

Fa molt temps que segueixo el programa Versió RAC1, d'en Toni Clapés i fa temps que volia fer aquest Post. És l'únic programa on brilla la investigació periodística en totes les informacions que donen i això que suposadament es tracta d'un programa d'humor. La veritat tinc la sensació, quan escolto el programa, que escolto una realitat fresca, diferent però sobretot molt veraç i on tot es fica en dubte i s'escolten els millors especialistes en cada materia. De debò, el meu canal d'informació principal del que passa al món es aquest programa. No m'agrada parlar molt bé de les coses, sense intentar veure el costat negatiu, ja que sempre hi han matisos però en aquest cas, el nivell de la informació es tant alt, comparat a la resta, que no puc fer mes que obviar els possibles aspectes negatius, si es que n'hi han. De fet, últimament, crec que les seves critiques són tant profundes, fresques i contundents sobre casos actuals que a vegades he pensat que alguna

Ja he fet alguns posts sobre la credibilitat humana...sense anar més lluny, l'anterior post parlava sobre la falsa creença que els nens a les ciutats dibuixen pollastres envasats. El 12 de Juliol (2010), a la contra de la vanguardia , van entrevistar a un científic que acabava d'escriure un llibre sobre mites científics que la gent es creu, pel motiu que sigui, en aquest cas pq suposadament "està demostrat cientificament ". De fet, desmonta un mite que sempre he trobat molt sospitós però que semblava que tothom creia...el de ficar una cullera a la boca de l'ampolla pq no perdi el gas... Aquí va l'entrevista: Disfrazado de ciencia El salto del mito al logos , allá por la Grecia antigua , desembocaría en el racionalismo de la ilustración y, acto seguido , en la ciencia . Pero si convertimos la ciencia misma en mito-cambio sacerdote por científico -, comulgaremos con ruedas de molino: mitos que alguien bendijo susurrando que eso “ est